Tribunal Suprem, 12 de juliol de 2016
La sentència del Tribunal Suprem de 12 de juliol de 2016 considera que és vàlid un conveni col·lectiu que atorga la facultat a l’empresari de canviar la localització de centre de treball, sempre que no comporti un canvi de residència.
Concretament, el conveni col·lectiu aplicable al personal laboral de l’administració de Castella la Manxa conté una clàusula que habilita l’administració a desplaçar temporalment la seva plantilla a una altra localitat situada a menys de 50 km de distància. Aquest desplaçament no pot ser superior a 12 mesos dins un període de 3 anys i, en tot cas, serà necessari que concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives, o bé que l’esmentat trasllat estigui justificat a fi d’oferir una millor prestació de serveis.
Tot això sense que els treballadors tinguin dret a rebre una compensació econòmica per aquest concepte. En aquest cas, el Tribunal Suprem considera que l’esmentada clàusula és vàlida perquè no estem davant d’un supòsit de mobilitat geogràfica ex. article 40 ET, ni de modificació substancial de les condicions de treball ex article 41 ET al no implicar l’esmentada mesura un canvi de residència pels treballadors, quedant doncs emparada dins de l’ius variandi de l’empresari.